Les eleccions del Barça són qüestió d'estat?

Sabem que el Barça és més que un club. Sabem que el futbol mou a molta gent. Però unes eleccions a president del FC Barcelona han de monopolitzar la programació d'una televisió publica autonòmica com TV3? Des del meu punt de vista, no, o almenys, no d'aquesta manera.

TV3 ha dedicat molts minuts a la informació de les eleccions del Barça durant les últimes setmanes. Als Telenotícies, fins i tot més temps que a esdeveniments molt més importants que han estat succeint a Catalunya, Espanya i al món. Divendres, tot un prime time dedicat al debat entre els quatre candidats (amb només un 11,4% de share, 5/8 punts per sota del que acostuma a treure TV3 en divendres). I avui diumenge, hores i hores de programació dedicades al Barça i un ampli desplegament de mitjans tècnics i humans per cobrir la victòria de Sandro Rosell.

TV3 ha emès un especial Eleccions, com si d'unes eleccions autonòmiques es tractés. Fins i tot, una enquesta feta a peu d'urna amb el seu compte enrere corresponent. TN Migdia i TN Vespre amb les eleccions del Barça com a primer titular.... Ara bé, en aquestes eleccions només poden votar 118.000 socis. Què passa amb la resta de catalans? Alguns estaven esperant a que arribés el diumenge per veure el 30 minuts o Ventdelplà, per conèixer què havia passat a Flandes o potser ni tan sols tenien intenció de sintonitzar TV3, però és normal que els catalans no hagin tingut una altra opció que empassar-se aquesta eufòria blaugrana? En temps de crisi i de retallades, aquests diners no es podrien haver gastat en alguna altra cosa? En el fons, tothom sabia que Sandro seria el guanyador. No hi havia gaire emoció.

Tot i això, un excel·lent per la feina feta pels professionals d'esports de TV3. Omplir tantes hores amb televisió de qualitat, connexions en directe, infografismes de primer nivell... no és fàcil, i ho han fet bé. Ara bé, caldria replantejar-se si aquest és el model de TV3. És la teva? És la nostra? O és la tele dels del Barça?

Camiseta grande (una columna a l'estil Elvira Lindo)

A Redacció Periodística ens van manar escriure una columna seguint les pautes que havíem treballat a classe a partir de l'exemple de la columnista d'El País Elvira Lindo. M'ha fet gràcia compartir aquest curiós exercici amb vosaltres. El tema: aprofitant el partit del Barça havíem d'escriure alguna cosa divertida (o no). S'ha intentat. Particularment, aquesta dona no m'agrada gaire....

Camiseta grande

¿Por qué los jugadores del Barça no van en metro al Camp Nou? Amigo lector, usted entiende por qué me hago esta pregunta, ¿verdad? Ayer estaba en Barcelona, no por el partido en cuestión, sino porque un amigo mío aún me tenía que dar el libro que me compró el día de Sant Jordi, una fiesta que debería exportarse a todo el mundo. Pues bien, después de recoger mí libro, muy interesante pero que no promocionaré ya que no es de ningún amigo mío, quería ir a comprarme unos pantalones nuevos. Tuve que coger el metro, ya que no me apetecía estar veinte minutos hablando con un taxista desconocido. Y vaya odisea… ¡si lo sé no lo cojo!

Pasillos estrechos, roces, periódicos en el suelo, hombres sudorosos, peste humana… aquello parecía un zoo con algo de glamour. Entro al vagón y me encuentro con la sorpresa: cuatro tíos vestidos de azul y negro. ¿Qué diseñador habría diseñado esa cosa tan espantosa? Estaba claro que aquello no era una camiseta echa por mis amigos de Desigual, sino la camiseta deportiva del Inter. Era fea, triste y les quedaba grande, pero no paraban de cantar y molestar al personal allí reunido. De repente, escucho unos gritos al fondo del vagón. Eran unos culés que ya iban un poco pedo y no paraban de replicar a los italianos. ¿Qué necesidad tenía yo de escuchar esas tonterías? ¡Yo solo quería ir a comprarme un pantalón! Otro día, que venga conmigo Guardiola y les de unas clases de estilo a todos los energúmenos que viajaban en metro. Tanto rollo para que al final ganaran los de la camiseta fea, triste y que les quedaba grande, tan grande como la final de la Champions a la que han llegado.