Les eleccions del Barça són qüestió d'estat?

Sabem que el Barça és més que un club. Sabem que el futbol mou a molta gent. Però unes eleccions a president del FC Barcelona han de monopolitzar la programació d'una televisió publica autonòmica com TV3? Des del meu punt de vista, no, o almenys, no d'aquesta manera.

TV3 ha dedicat molts minuts a la informació de les eleccions del Barça durant les últimes setmanes. Als Telenotícies, fins i tot més temps que a esdeveniments molt més importants que han estat succeint a Catalunya, Espanya i al món. Divendres, tot un prime time dedicat al debat entre els quatre candidats (amb només un 11,4% de share, 5/8 punts per sota del que acostuma a treure TV3 en divendres). I avui diumenge, hores i hores de programació dedicades al Barça i un ampli desplegament de mitjans tècnics i humans per cobrir la victòria de Sandro Rosell.

TV3 ha emès un especial Eleccions, com si d'unes eleccions autonòmiques es tractés. Fins i tot, una enquesta feta a peu d'urna amb el seu compte enrere corresponent. TN Migdia i TN Vespre amb les eleccions del Barça com a primer titular.... Ara bé, en aquestes eleccions només poden votar 118.000 socis. Què passa amb la resta de catalans? Alguns estaven esperant a que arribés el diumenge per veure el 30 minuts o Ventdelplà, per conèixer què havia passat a Flandes o potser ni tan sols tenien intenció de sintonitzar TV3, però és normal que els catalans no hagin tingut una altra opció que empassar-se aquesta eufòria blaugrana? En temps de crisi i de retallades, aquests diners no es podrien haver gastat en alguna altra cosa? En el fons, tothom sabia que Sandro seria el guanyador. No hi havia gaire emoció.

Tot i això, un excel·lent per la feina feta pels professionals d'esports de TV3. Omplir tantes hores amb televisió de qualitat, connexions en directe, infografismes de primer nivell... no és fàcil, i ho han fet bé. Ara bé, caldria replantejar-se si aquest és el model de TV3. És la teva? És la nostra? O és la tele dels del Barça?

Per què no interessa la informació mediambiental?

Aquests dies tots els mitjans de comunicació del món s'estan fent ressò del vessament de petroli de British Petrolium al golf de Mèxic. Gairebé cada dia coneixem nous detalls dels intents que s'estan fent per aturar un dels desastres ecològics més importants del món... Les grans agències distribueixen moltes imatges i informació, fet que facilita que aquesta taca negra estigui molt present als mitjans d'arreu. Ara bé, és aquest l'únic problema mediambiental del planeta? No, n'hi ha centenars i milers més, però no els trobem als mèdia...

Ahir i avui, per exemple, El Periódico ha destapat el conflicte de la Fiscala de Medi Ambient i la seva acusació cap al Departament de Francesc Baltasar, al qual acusa d'amagar actes delictius que passen a casa nostra i de la passivitat de l'Administració. És una notícia relacionada amb el medi ambient, però que segurament apareix als mitjans pel valor afegit que suposen els conflictes polítics. Tot i això, només alguns mitjans com Público dediquen una secció específica i regular a temes científics, com també fan TV3 (El medi ambient, Espai terra), TVE (Terra verda) o les ràdios locals, per exemple.

Un exemple el vaig poder presenciar personalment el passat 14 de maig. El Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya i l'Associació Catalana de Ciències Ambientals van organitzar el debat Els polítics responen, un debat entre ambientòlegs i polítics. A aquest debat hi van assistir una setenta de persones (la majoria ambientòlegs) i un representant de la majoria de formacions polítiques (els que van voler/poder). Marta Sobirà (CiU), Jordi Terrades (PSC), Quim Sangrà (ERC), Sergi Alegre (IC-V) i Benito Pérez (Ciutadans) van presentar les seves propostes de cara a les properes elecciones autonòmiques i van respondre a les preguntes dels assistents. Doncs bé, cap mitjà ha cobert aquest acte, on els polítics van deixar molt clares les seves postures. De fet, algun dels comentaris bé podria haver estat el titular d'algun diari català. Per què cap mitjà va voler tractar aquest tema? Em consta que el COAMB i l'ACCA havien enviat una convocatòria, el debat el moderava una periodista coneguda com és l'Ariadna Oltra (TV3, 3/24)... Em va semblar molt trist que al dia següent, l'existència d'aquest debat no existís per cap diari, ràdio ni televisió. No ens interessa el futur del nostre país? En funció de com actuem amb el nostre entorn, Catalunya podrà ser molt diferent a com és ara...

I de regal, algun dels titulars que van deixar anar els polítics allà presents:

Marta Sobirà, CIU:
"Amb l'episodi de la sequera es va veure que el nostre govern actua a cop de decret, sense cap planificació"

Jordi Terrades, PSC:
"Portar aigua del Roine no és gens eficient, i CiU sap que els francesos no volen enviar-nos aigua. Fan demagògia amb un tema molt seriós."

Quim Sangrà, ERC:
"L'aigua ha de costar el que val. Així la gent veurà que no hem de malgastar-la i així no necessitarem ni plantejar-nos si cal portar aigua en vaixell"

Sergi Alegre, IC-V:
"Dessaladores sí, sempre i quan siguin necessàries"

Benito Pérez, Ciutadans:
"Cal ser realistes. Necessitem energia i l'energia nuclear és segura. Estudiariem crear dues noves centrals nuclears més a Catalunya"

Hoy se sube a la Noria, José Blanco...

Dissabte a la nit, el programa La noria de Jordi González a Telecinco va sorprendre amb el seu convidat: el ministre de Foment i vicesecretari general del PSOE José Blanco. El govern socialista de Zapatero està vivint un dels seus pitjors moments, com a conseqüència de la retallada en polítiques socials que ha pres el govern i la polèmica reducció del sou dels funcionaris. Doncs bé, Blanco s'asseia a La noria amb totes les mirades posades, no només pel que anava a dir sinó per l'elecció del programa.

El mateix dissabte, alguns mitjans ja anunciaven la presència del ministre a Telecinco per donar detalls del pla socialista. ABC, per exemple, qualificava de "controvertit" aquest programa i el definia com "especializado en información del corazón y en escándalos del alto voltaje, pero que en cada emisión libra una tertulia política". També ho feien altres mitjans digitals, com La huella digital que deia que "es insólito que por primera vez un ministro español acuda a un programa escorado hacia el griterío y los asuntos del corazón para explicar un asunto de Estado tan serio y preocupante. Sorprende, además, que parte del Gobierno (el presidente, dos vicepresidentas y cinco ministros) no acudan el próximo miércoles a la sesión de control del Congreso y sí lo haga hoy un ministro a un programa como La Noria", entre d'altres.

Dissabte a la nit, l'entrevista al programa va ser molt tranquil·la. Blanco es va sotmetre a les preguntes de Jordi González i dels tertulians Isabel Durán (molt afí al PP) i d'Enric Sopena (afí al PSOE). Va tenir alguna pregunta complicada però davant la magnitud de la decisió presa per Zapatero, no van ser excessivament durs amb ell. De fet, fins i tot va haver-hi temps per preguntes més personals, d'experiències viscudes... En dies posteriors, els mitjans analitzaven l'entrevista: de diferent forma: l'Avui ho considerava una neteja d'imatge, El Punt defensava que el ministre hagués volgut anar a La noria i no a un altre programa de debat, l'ABC i El Mundo només valoraven les respostes de Blanco...

Però José Blanco havia d'anar a La Noria? Alguns han criticat que el ministre assisteixi a un programa de la mateixa productora i cadena que Sálvame, ja que consideren que no és un programa adequat a l'entrevista que s'havia de sotmetre. Altres, en canvi, defensaven el programa de Jordi González, ja que tot i que també parlin habitualment de personatges del cor, d'Isabel Pantoja i dels concursants de Gran Hermano, també és cert que cada dissabte la mesa política és una de les seccions més seguides del programa. Precisament, una de les crítiques que se li poden fer és que aquest debat estigui tan bipolaritzat entre els tertulians del PP i el PSOE, amb postures molt enfrontades i tertulians molt polèmics que aconsegueixen incrementar l'audiència del programa.

Finalment, el mateix Blanco es va referir a aquesta polèmica. José Blanco va defensar que els polítics han d'anar a donar explicacions a allà on està el poble, i va recordar que La Noria era un dels programes amb més audiència de la graella televisiva a l'Estat. Dissabte passat, La noria va aconseguir de mitjana un 17,1% de share i 1.907.000 espectadors.

L'enganyifa del múltiplex del Grup Godó

Quan algú consulta l'hemeroteca, a vegades, pot sortir malparat. Això és el que li passa al grup Godó si consultem La Vanguardia del 2 d'agost de 2003. En aquella edició, s'informava de la llicència TDT que havia aconseguit Emissions Digitals de Catalunya (EDC), gràcies a la decisió de la Generalitat (en aquella època, convergent). L'acord atorgava un multiplex sencer a EDC, és a dir, quatre canals de televisió que arribarien a tot el país en un període relativament curt. EDC era un holding format pel mateix grup Godó (62,5%) i altres accionistes, entre ells, l'Orfeó Català de Fèlix Millet. Segons va comunicar el grup, la proposta d'EDC preveia quatre canals: un generalista, un infantil, un altre musical i un quart d'estils de vida. A més, la societat manifestava la seva voluntat de que tots els programes de producció pròpia fossin 100% en català. De fet, l'objectiu del Govern era augmentar l'oferta televisiva catalana, per tant, era una de les obligacions que havia de complir el múltiplex TDT.

Fragment de l'últim Vitamina N, un dels programes de més audiència de la història del canal

Doncs bé, la història no ha anat així. En un primer moment, el canal local Citytv va tenir a la seva graella programes populars, com ara el Vitamina N, La bona vida, Minoria Absoluta, City a cegues... Els seus estudis a la plaça Francesc Macià eren coneguts pels barcelonins i la gent va anar coneixent aquest canal. Més endavant, Citytv va arribar a tot Catalunya gràcies a l'acord signat amb Flaix TV, pel qual el canal de Miquel Calçada deixava d'emetre a canvi d'un dels quatre canals TDT de Godó. Tot i això, aquest conveni mai s'ha fet realitat.

Més tard, Citytv va canviar el seu nom per Td8. El nou nom va durar 6 mesos, després d'una intensa campanya publicitària. Des de novembre del 2006, el nom del canal generalista és 8tv. Doncs bé, si analitzem la graella d'aquest canal veurem la baixa qualitat del mateix. La pràctica totalitat es basa en sèries (Walker Texas Ranger, El Equipo A, Ley y Orden, Monk, S'ha escrit un crim, Ironside...), gairebé totes en castellà i repetides. A més, trobem també pel·lícules en castellà (algunes millors que d'altres, però totes catalogades amb un mínim de 3 estrelles per La Vanguardia) i dibuixos animats. També trobem un mini informatiu de 8 minuts i el magazine Arucitys, el gran supervivent de 8tv. Alfons Arús ha aconseguit una notable audiència del seu programa i porta ja diverses temporades a l'emissora de Godó, abans en castellà i ara en catanyol. Finalment, trobem concursos telefònics i un programa de reportatges a l'estil Callejeros (Zoom), un dels pocs encerts del canal.

Després d'observar el gran fiasco del canal generalista, imaginar com són els altres canals podria fer por. Des de 2008 trobem el canal RAC 105, una adaptació de la radiofòrmula del grup a la televisió. Només s'emeten videoclips, això sí, un 25% dels quals són en llengua catalana. Algun cop s'emeten petits reportatges.

D'altra banda, el tercer canal d'EDC està actualment ocupat per Barça TV. Tot i que en l'oferta inicial dels canals de Godó no figurava un canal esportiu, un acord amb el FC Barcelona ha fet possible l'emissió d'aquest canal des fa un any. El canal el produeix el mateix club. Un altre acord signat, en aquest cas amb Filmax per produir un canal de cinema, mai es va fer realitat.

Finalment, des de fa una setmana s'ha estrenat el quart canal: Estil 9, un canal de vida, salut i tendències. Algú s'havia assabentat? Ni té web, ni s'han fet anuncis, ni podem conèixer la seva graella...

En fi, observant el panorama dels canals d'EDC (ara propietat 100% de Godó), caldria preguntar-nos si és lògic que ni Govern ni CAC hagin actuat al respecte. Si al 2003 se'ls va donar tot un múltiplex, deixant fora altres propostes interessants, s'hauria de vetllar pel compliment d'aquesta concessió, no? Ni s'emet en català, ni s'emeten els quatre canals promesos, ni és una oferta audiovisual competitiva... Si amb RAC1 ho han aconseguit, tan difícil era fer-ho en televisió? O no hi ha interès? Per què ningú diu res? No els interessa als polítics posar-se en contra d'un grup tan potent?

De moment, el grup Godó continua amb unes audiències gens menyspreables d'acord a la seva programació. Així doncs, 8tv va tancar abril amb un 3,5% de share, Barça TV amb un 0,3%, Rac 105 amb un 0,3% i EDC3 (ara Estil 9) amb un 0%.

Canal Català, la tele local de Convergència

El grup Canal Català va néixer l'11 de setembre de 2005 de la mà de Ferran Cera i Nicola Pedrazzoli. Aquell dia, 13 televisions locals privades històriques s'unien sota una mateixa marca per produir conjuntament la seva programació. D'aquesta manera, es reduïen costos per tal de millorar la qualitat de la programació de les televisions abans de donar el pas a la TDT. Era una bona idea però que va fer desaparèixer televisions tan emblemàtiques com Canal 50 Sabadell, Canal 10 Rubí, Maresme TV, Banyoles TV, Canal 4 Berga, Masqueta TV, Més TV Tarragona, TLB, TV Caldes, TV Osona i TV Lloret.

Un any més tard, el 22 d'octubre de 2006, el CAC feia públic el llistat de televisions privades que aconseguien una llicència per emetre en TDT. Canal Català, amb 16 llicències en total, va ser el gran triomfador. El grup Localia-Prisa també en va obtenir algunes, tot i que finalment ha renunciat a la seva gestió. És a dir, CiU (propers a Canal Català) i PSC (propers a PRISA) es repartien les llicències de la televisió local a Catalunya i deixaven sense llicència televisions locals amb molts anys d'història però de caràcter més amateur, precisament el que fa rica una tele local.

Si analitzem la programació actual de Canal Català, però, ens adonarem que no estan complint el que un bon dia van prometre: una tele local, propera i 100% en català. En alguns casos concrets, la programació de Canal Català és força correcte (sobretot CC Tarragona i CC Osona) però en altres casos, la programació és massa generalista i poc interessant. En fem un repàs:

Sèries en castellà. Per començar, i fruit de l'acord que van signar amb Telecinco, actualment s'estan emetent sèries com 7 vidas, Hospital central, Escenas de matrimonio o El comisario, íntegrament en castellà, tot i que s'havien d'haver emès doblades al català.

Religió. Cada dia s'emet la missa a les dotze del migdia. A més, el presentador del magazín de la tarda, Carlos Fuentes és un frare franciscà, fet que es nota en les seves presentacions i opinions. Sembla com si Canal Català pretengués ser l'Intereconomia català.

Política convergent. Aquest és un dels punts forts del canal. Cada dia s'emet el programa Catalunya opina, un magazín de dues hores en directe presentat per Carlos Fuentes. En aquest programa, es debateix l'actualitat catalana i poden participar els espectadors. Tot i això, la qualitat dels tertulians és més aviat baixa (Carlos Yoyas i Aída Nizar de Gran Hermano), Francisco Caja, Jordi Cañas, Josep Anglada... El resultat de la tertúlia: posar a caldo al tripartit.

Per si fós poc, fa uns dies es va estrenar un altre programa: Per a llogar-hi cadires (per cert, sobra la a de per a). En aquest programa de Marta Polo hi participen Vicent Sanchis, Salvador Sostres, Salvador Cot, Javier Nart i Enric Vila. No cal dir que la qualitat dels col·laboradors és més alta, tot i que particularment treuria un de la llista. Tot i això, en els debats també guanya CiU, sigui el tema que sigui. Finalment, Josep Puigbó modera un debat els divendres, on també es va evident la ideologia del canal.

Tarots i call tv. Fins fa poc, Canal Català era el canal dels call tv. Ara, amb la nova normativa, aquests programes presentats per Germán Ramírez, Fresita i Elba de GH... han quedat relegats a la matinada. En aquest canal també s'emeten programes de tarot, amb bastant èxit d'audiència i ingressos econòmics.

A Canal Català ja no s'emeten informatius generalistes però si que s'emet una tertúlia futbolística, un programa de l'Espanyol, un programa de denúncia social i un programa d'humor.

Televisió de proximitat. Ara bé, on trobem la programació local? Alguns canals de Canal Català si que emeten informatius, debats i programes locals, però en alguns, com el de Barcelona, no trobem ni un d'aquests espais. S'estan complint els objectius? Se li podria retirar la llicència a algun dels seus canals? O aquest canal és només una plataforma de Convergència i Partit Popular per difondre les seves idees?

Camiseta grande (una columna a l'estil Elvira Lindo)

A Redacció Periodística ens van manar escriure una columna seguint les pautes que havíem treballat a classe a partir de l'exemple de la columnista d'El País Elvira Lindo. M'ha fet gràcia compartir aquest curiós exercici amb vosaltres. El tema: aprofitant el partit del Barça havíem d'escriure alguna cosa divertida (o no). S'ha intentat. Particularment, aquesta dona no m'agrada gaire....

Camiseta grande

¿Por qué los jugadores del Barça no van en metro al Camp Nou? Amigo lector, usted entiende por qué me hago esta pregunta, ¿verdad? Ayer estaba en Barcelona, no por el partido en cuestión, sino porque un amigo mío aún me tenía que dar el libro que me compró el día de Sant Jordi, una fiesta que debería exportarse a todo el mundo. Pues bien, después de recoger mí libro, muy interesante pero que no promocionaré ya que no es de ningún amigo mío, quería ir a comprarme unos pantalones nuevos. Tuve que coger el metro, ya que no me apetecía estar veinte minutos hablando con un taxista desconocido. Y vaya odisea… ¡si lo sé no lo cojo!

Pasillos estrechos, roces, periódicos en el suelo, hombres sudorosos, peste humana… aquello parecía un zoo con algo de glamour. Entro al vagón y me encuentro con la sorpresa: cuatro tíos vestidos de azul y negro. ¿Qué diseñador habría diseñado esa cosa tan espantosa? Estaba claro que aquello no era una camiseta echa por mis amigos de Desigual, sino la camiseta deportiva del Inter. Era fea, triste y les quedaba grande, pero no paraban de cantar y molestar al personal allí reunido. De repente, escucho unos gritos al fondo del vagón. Eran unos culés que ya iban un poco pedo y no paraban de replicar a los italianos. ¿Qué necesidad tenía yo de escuchar esas tonterías? ¡Yo solo quería ir a comprarme un pantalón! Otro día, que venga conmigo Guardiola y les de unas clases de estilo a todos los energúmenos que viajaban en metro. Tanto rollo para que al final ganaran los de la camiseta fea, triste y que les quedaba grande, tan grande como la final de la Champions a la que han llegado.

El valencià deixa de ser condició indispensable per treballar a Canal 9

Tothom és conscient que la llengua catalana (o valenciana, com és vulgui) està en retrocés a Canal 9, la televisió autonòmica del País Valencià. A partir d'ara, aquesta situació encara es veurà més perjudicada ja que el valencià deixa de ser una condició indispensable per treballar a l'emissora pública. Segons recull el mitjà digital L'Informatiu, això succeix per primer cop en la història de Canal 9 i s'afegeix a l'augment de programes en castellà i del gran nombre de tertulians i col·laboradors que participen en programes suposadament realitzats amb llengua catalana, però on parlen en castellà ja que desconeixen (o no volen conèixer) la llengua del país.

Els periodistes que opten a treballar durant dos anys de pràctiques als canals de la corporació valenciana han de superar una sèrie de proves i requisits. La convocatòria oficial deixa ben clar que cal conèixer un dels idiomes oficials al País Valencià. Això permetrà que a partir d'ara aquells que al·leguin saber només castellà tindran les mateixes oportunitats que els bilingües. De fet, l'ús del valencià dóna només un punt extra, el mateix que saber anglès o francès, per exemple. Disposar del títol de Periodisme o Comunicació Audiovisual dóna 13 punts, fet que ens permet veure la poca importància que es dóna a partir d'ara al valencià, molta menys que la que se li demana a un policia local. És lògic que a un policia se li demani saber parlar i escriure correctament en valencià i a un periodista no? Això només té una explicació: castellanitzar Canal 9 i els diferents mitjans de la RTVV.

Si això ja és greu, la cosa no queda aquí. De tots aquests nous periodistes que entren en pràctiques, la majoria són derivats a informatius, dels pocs elements de la graella emesos 100% en valencià. Per tant, si la redacció es comença a omplir amb personal monolingüe, la llengua dels informatius es podria veure perjudicada. De fet, al canal 24/9, un intent de 3/24 valencià, el 90% del seu personal prové d'aquestes proves de selecció.

Finalment, per optar a una d'aquests nous contractes cal superar unes proves de selecció, a les quals opten cada any unes mil persones, tot i que només hi ha 70 places disponibles. El 30% de la nota final correspon a l'entrevista personal, fet que permet seleccionar personal afí als responsables de la selecció.

El valencià està en perill a Canal 9. I a més, el govern de la comunitat posa traves per a la recepció de TV3. Al País Valencià, cada cop serà més difícil informar-se en la seva pròpia llengua. Més que trist, és denunciable!