El valencià deixa de ser condició indispensable per treballar a Canal 9

Tothom és conscient que la llengua catalana (o valenciana, com és vulgui) està en retrocés a Canal 9, la televisió autonòmica del País Valencià. A partir d'ara, aquesta situació encara es veurà més perjudicada ja que el valencià deixa de ser una condició indispensable per treballar a l'emissora pública. Segons recull el mitjà digital L'Informatiu, això succeix per primer cop en la història de Canal 9 i s'afegeix a l'augment de programes en castellà i del gran nombre de tertulians i col·laboradors que participen en programes suposadament realitzats amb llengua catalana, però on parlen en castellà ja que desconeixen (o no volen conèixer) la llengua del país.

Els periodistes que opten a treballar durant dos anys de pràctiques als canals de la corporació valenciana han de superar una sèrie de proves i requisits. La convocatòria oficial deixa ben clar que cal conèixer un dels idiomes oficials al País Valencià. Això permetrà que a partir d'ara aquells que al·leguin saber només castellà tindran les mateixes oportunitats que els bilingües. De fet, l'ús del valencià dóna només un punt extra, el mateix que saber anglès o francès, per exemple. Disposar del títol de Periodisme o Comunicació Audiovisual dóna 13 punts, fet que ens permet veure la poca importància que es dóna a partir d'ara al valencià, molta menys que la que se li demana a un policia local. És lògic que a un policia se li demani saber parlar i escriure correctament en valencià i a un periodista no? Això només té una explicació: castellanitzar Canal 9 i els diferents mitjans de la RTVV.

Si això ja és greu, la cosa no queda aquí. De tots aquests nous periodistes que entren en pràctiques, la majoria són derivats a informatius, dels pocs elements de la graella emesos 100% en valencià. Per tant, si la redacció es comença a omplir amb personal monolingüe, la llengua dels informatius es podria veure perjudicada. De fet, al canal 24/9, un intent de 3/24 valencià, el 90% del seu personal prové d'aquestes proves de selecció.

Finalment, per optar a una d'aquests nous contractes cal superar unes proves de selecció, a les quals opten cada any unes mil persones, tot i que només hi ha 70 places disponibles. El 30% de la nota final correspon a l'entrevista personal, fet que permet seleccionar personal afí als responsables de la selecció.

El valencià està en perill a Canal 9. I a més, el govern de la comunitat posa traves per a la recepció de TV3. Al País Valencià, cada cop serà més difícil informar-se en la seva pròpia llengua. Més que trist, és denunciable!

Público ja parla català... quan ho farà La Vanguardia?

Público, el diari de Jaume Roures i Mediapro, ja parla català. Sens dubte, és una bona notícia per la pluralitat informativa en llengua catalana i que podria anar a més en un futur proper. Durant la presentació del quadernet de 12 pàgines en català que a partir d'ara acompanyarà a Público, Tatxo Benet, confundador de l'empresa va mostrar-se convençut que aviat tindrem a les nostres mans una edició 100% en català.

De moment, aquest suplement inclou informació de Catalunya de temes locals, socials i culturals i té al capdavant a Josep Carles Rius, el delegat del diari a Catalunya. La informació política catalana continuarà oferint-se a les pàgines de Público, és a dir, es continuaran llegint a tot Espanya i en castellà. A més, el diari ha doblat la seva plantilla de 8 treballadors per llançar Públic. Divendres 23 vaig voler comprar la primera edició de Públic i la veritat és que vaig trobar força interessant aquesta nova aposta, tot i que divendres el quadernet va ser de 20 pàgines (8 més que el que serà habitual) i també es va encartar amb el diari un suplement especial de 56 pàgines titulat "Una mirada plural a Catalunya). Caldrà veure què passa a partir d'ara...

Tot i això em plantejo una pregunta (potser massa típica) però que encara no he pogut entendre cada cop que me l'he plantejat... A què espera La Vanguardia? Catalunya ja té una versió catalana d'El Periódico, el seu rival, l'Avui, El Punt i un munt de diaris comarcals i locals s'editen en català... però... falta la capçalera del grup Godó! Ells tenen un diari reconegut, gairebé líder en vendes, i una ràdio molt potent com és RAC1. No entenc perquè no s'atreveixen a parlar la llengua que utilitzen molts dels seus lectors habituals i també la d'una gran part dels seus periodistes. Tant costós és fer una doble versió com ha fet el diari del grup Zeta? O hi ha algun altre motiu? Què en penseu?

Com afectarà als mitjans la vaga d'EFE?

L'agència EFE, la gran agència de notícies en llengua castellana i la quarta del món, segons presumeix a la seva pàgina web, inicia demà dijous una vaga que durarà 48 hores. La vaga s'inicia a les dotze de la nit de dijous 22 i finalitzarà divendres 23 a la mitjanit. Així doncs, durant aquestes 48 hores l'agència no garanteix que pugui subministrar informació als seus clients. Aquest és el primer cop en la història que EFE s'aturarà i arriba després del fracàs de les negociacions que pretenien evitar-ho.

El problema rau en el fet que l'agència no podia garantir el futur de tots els seus treballadors, i per això va plantejar una rebaixa salarial i poder evitar així els acomiadaments. L'empresa també pot mantenir els sous dels contractes temporals amb aquesta mesura. De totes formes, però, i després de diverses negociacions entre direcció i sindicats, el personal de l'agència ha decidit oposar-se al pla i per això ha convocat aquesta vaga. La principal reclamació és evitar que es reduixi el sou dels treballadors en un 4,5% de mitjana pel període 2010-2012. A més, el comitè s'ha negat a fer serveis mínims ja que EFE no està considerada una companyia proveedora de servei públic.

Aquesta notícia, a banda de confirmar la inestabilitat laboral en el sector dels mitjans de comunicació, em genera una pregunta: com pot afectar aquesta vaga d'EFE als seus clients?

Les agències de notícies s'han convertit avui dia en una font vital d'informació per a diaris, ràdios, televisions i portals d'internet. És impossible agafar un diari de tirada nacional, autonòmica, local, comarcal... que no inclogui notícies signades amb el gèneric "Redacció" o bé amb la signatura "EFE". Les agències són un recurs perfecte per complementar columnes de breus, informació de llocs on no hi ha periodistes del mitjà, bones fotografies, notícies d'última hora... A més, en el cas dels diaris gratuïts encara representen una part més important dels continguts del diari.

Així doncs, si EFE no pot enviar gaires notícies als seus clients, estic segur que els diaris de divendres (especialment els gratuïts) evidenciaran que han hagut de cobrir aquestes columnes amb informació més antiga, d'altres agències de l'Estat (sobretot Europa Press i les autonòmiques) o bé amb una major presència d'informació d'agències internacionals. Serà interessant veure quin és l'efecte d'aquesta vaga als seus clients i com es resol aquest conflicte laboral. Per sort, però, els seus treballadors poden estar més contents que els d'alguns mitjans que estan fent fora a una part important de les seves plantilles, com el cas de l'Avui.

Benvinguts!

La petjada dels mitjans és un nou bloc que pretén seguir l'actualitat dels mitjans de comunicació i donar el meu punt de vista, les meves reflexions, llançar preguntes a l'aire, respondre dubtes... Un espai on poder parlar d'allò que passa en aquest món tan apassionant, i tant complex, dels mitjans de comunicació.

Espero que us agradi i que comenteu força!